-Va, Gina! Cap a l’escola. Per cert, avui no vas a futbol i divendres no pots venir a esquiar. Ja veurem amb qui et quedes. 

-Però, és que estic castigada? -No entens res pero no discuteixes. Amb la mare no cal discutir, prou que ho saps!

-No! És clar que no! No pots entrenar sense l’equipació i no pots esquiar sense anorac. 

-Sí que tinc anorac! Mira- dius agafant-lo 

- Aquest no, el d’esquiar que et vas endur la setmana passada a l’escola.  

-Avui el busco. Segur que el té la Maria a consergeria.  

-Quina barra tens. El vas perdre dijous passat i avui ja fa vuit dies d’això. I tu tan tranquila.

Et sents atrapada. Una setmana potser és massa. No li dius a la mare però té raó.

-I per què no faig futbol? Mira,   em poso aquests pantalons i la samarreta del Barça. -dius tot i que saps que no tens raó. 

-Ves dient tu. L’entrenadora t’ha deixat entrenar dos dies sense equipació. Et va dir que a la tercera no hi anessis si no la duies. 

-També la deu tenir la Maria. Me la vaig deixar a l’escola. Avui ho busco tot. 

-Te n’adones del que estas dient? Dius que tot ho tindrà la Maria a l’escola.  Que bé! Et deixes les coses i no passa res. Ja ho agafa la Maria. I tant que ho buscaràs, però tant si ho trobes com si no, avui no aniràs a futbol.

T’angoixes una mica. Has d’anar a consergeria a primera hora però ets tan despistada que creus que no hi pensaràs. No menges res per esmorzar. Se t’ha fet una mena de nus a l’estómac. “He d’anar a consergeria” et repeteixes fins que arribes a l’escola. Així que hi ets, corres  cap a la porta i hi entres d’una revolada.

-Maria Maria! He de buscar roba perduda. -Et fa vergonya dir-li que et falta l’ anorak i l’ equipació de futbol sencera, botes incloses. La Maria, que no fa mai mala cara, et diu bon dia i t’ajuda  a buscar-ho. Et costa, de tanta roba i objectes que hi ha però ho trobes tot. Et sents molt bé de cop i volta i el nus a l'estómac s’ha desfet. Quina gana tens ara!

-Té! Ja veig que ets molt despistada. Aquest retolador és permanent. Posa el nom a les etiquetes de totes les peces de roba que portes. Així sé de qui es. 

Ja son les tres i a sobre et renyaran per no ser a classe a l’hora. Com pot ser que a consergeria hi hagués tanta roba? De fet, hi ha de tot. Bambes, ulleres, carmanyoles bambes desaparellades, rellotges i fins i tot uns braquets. Arribes a classe carregada. Sort que la Maria t’ha deixat una bossa. La lligues a la motxilla i seus. No t’ho tornaràs a deixar. 

-Estas bé Gina? -demana la mestra mentre se t’acosta. -He trucat als teus pares. Em tenies preocupada però ja m’han explicat el que passa i veig que ho has resolt pro bé. 

-Si. Ara ja estic bé però una mica preocupada. Has vist tot el que hi ha a objectes perduts? Hem de fer alguna cosa!

-I que proposes?  Cada any perdeu més roba. ja ho has vist!

-I si fem servir el Tot Avenç? He pensat que podem fer un concurs de cartells. Primer pensem l’eslògan i el posem en marxa. 

-Bona idea! Confio amb tu per organitzar-ho. Però potser que no ho facis sola. Jo ja us ajudaré. 

-D’acord. Però amb la condició que em pugui presentar al concurs. Ja tinc l’eslògan. Te’l dic?

Li dius abans que et contesti:

“Thas deixat alguna cosa?”